" El Schuhmacher de la btt", m'agrada pujar perque despres ser que tinc el premi de baixar, pero si a més a més, puc baixa per una trialera....... ja flipes el que disfruto!!!Jo no sóc un Indurain, ni un Armstrong, ni un Beloki, ni un Escartin, ni un Jalabert, ni cap d'aquests esportistes d'elite........... pero puc dir que sempre m'ha agradat fer esport.
L'any 2006 en el 4 de juliol, vaig patir un infart a sobre de la bicicleta de montanya, poguen arribar a la Residencia de la Vall d'Hebron des de'l Tibidabo, perque allà m'agafesin en el moment precis i ingresar-me una setmana a l'U.C.I coronaria; practican-me un cateterisme a la setmana i està un temps en molt repos. Pero, com el Lance, jo no em vaig quedar quiet i intentaba agafar sempre que podia la bicicleta per la carretera de les aigües o fer cada día passejos per casa meva amb la meva dona, que visc per la Collserola; fins poguer arribar a fer una volta al desembre del mateix any (cosa que'l metge no volia)............
......... dijous, vaig a fer el Camino a Santiago des de Roncesvalles per agraïr a la vida o al desti, l'oportunitat de seguir vivin, i a més a més, fa 25 anys que vaig tenir un accident molt greu amb la moto i els metges em donaven poca vida, pero en 20 díes el meu cos em va donar un gir tant fort de ganes de viure, que'ls metges és van quedar al.lucinats de com va reaccionar el meu cos, i jo més. Tornava a viure, i tenir de sapiguer incorporar-me a la vida, mica en mica.
Avui en dia, faig curses de 10km correns i el repte d'aquest any es a l'abril el 27/4, que anire a Viena a fer una mitja Marató 21km......... l'esport és vida i la vida és alegria per cada día!!
Viu i gaudeix, tu mateix!!!
2 comentarios:
Ostres Cesc, quina vida noi…..no sabia res d’això…..ets d’admirar, amb totes les adversitats i mira on ets i el que ets capaç de fer, i com dius, tot és qüestió de superació i ganes de viure……felicitats per aquesta força de voluntat.
Per cert, ànim a la cursa de Viena ;-)
Fins aviat i una abraçada.
SCOTT
Moltes Gràcies Scott, diuen que la vida és dura i despres et morts... aixì qué, millor lluita contra les adversitats i despres a disfrutarles, oi?? la vida si que realment és dura, peró moltes vegaes som nosaltres mateixos que l'endurim, i per a ixó tenim de possar de la nostra part per que sigui més fàcil de portar. Realment estic orgullos de com he lluitat i tot el que hi pogut i segueixo fent, i espera que penso fer moltes més coses... tinc ganes de tornar a agafar la btt i fer una sortida amb vosaltres.
Salu2 per a tu i per a tots,
Cesc
Publicar un comentario