viernes, 4 de abril de 2008

Navarrete

En la tercera etapa me levante nevando, y con el desplazador del cambio estropeado en los dos piñones grandes, los cuales no entraban ni con el plato mediano, ni con el plato pequeño. Esto significaba que en subidas y con alforjas la cosa estaria peor de como esperaba, pero la cosa no acababa aqui, porque la previsiones de tiempo eran que iban a peor y por mis rutas... nieve, frio, viento, barro, etc.

En setiembre vuelvo en busca de los tramos o etapas restantes!!!

2 comentarios:

SCOTT dijo...

No fotis que has hagut de deixar la marxa?
Fer una ruta llarga i tenir problemes mecànics i mal temps és el pitjor, però t'ajuda a que la propera vegada tot sigui més senzill.
Fins aviat Santi

Cesc dijo...

Si tio, és una putada pero diuen que una retirad a temps és una victoria, i aquest cop ho hi fet així... coses del destí!! Peró vaig disfruta molt de l'experiencia, i estic desitjan anar per acabar-la. Moltes gràcies Scott i fins el maig no agafare la btt, ens veiem aviat.